DARRER DIA DE PRÀCTIQUES... una motxilla plena d'experiències!

''A vegades t'abraç perquè t'estim; no vull q te'n vagis però m'he d'aguantar; amb tu he après coses que no sabia; m'agrada quan m'ajudes, a català, matemàtiques, medi...; t'enyoraré moltíssim però t'estim; mos veim a sa piscina; porta't bé a sa universitat; no oblidaré mai aquest moment; Tomeu i Marta sou els millors mestres; tens es cabells molt llargs; gràcies per ensenyar-mos trucos; m'agrada com fas ses rifes; ets molt amable i guapa; vull venir a casa teva; adéu Marta, una altra vegada adéu; t'estim molt, bon estiu; na Marta sempre riu; I  U'' i un gran etcétera de records i experiències úniques i inoblidables! 







Ser mestre és ser una mica més feliç cada dia, gràcies a ells i als que ens han obert les portes a aquest petit món en miniatura, a la realitat dins les aules i a les ganes per a seguir lluitant per una educació pública i de qualitat! 

No és un adéu, és un fins aviat; bitxitos2nPrimària. 

Una gran experiència

La veritat és que aquest darrer més ha estat tan genial que quasi no he tengut temps de dedicar-me al blog. Les setmanes m'han passat més ràpid que els dies i els dies a l'escola passaven més ràpid que els segons. 

Aquestes darreres setmanes la tutora ens ha deixat fer les classes, hem preparat Power Points, hem cercat activitats interactives, els hem ajudat en allò que no entenien, hem corregit, hem jugat a l'hora del pati, ens han regalat pulseres, abraçades... En definitiva, hem experimentat!

A més, durant quatre dies la nostra tutora no va poder assistir a classe per motius personals i aquí fou on realment vam haver d'espavilar-nos. Perquè encara que vengués algun mestre per estar amb en Tomeu i jo, ens deien: Bé, voltros sabeu el que heu de fer, endavant. I la veritat, no va anar gens malament.

Suposo que el fet de ser dos practicants dins la mateixa aula, també és positiu, sobretot si ens duim bé. Quan un explicava, l'altre corregia o estava pendent d'aquells nins i nines que els hi costa més.  Moltes vegades ens feim creus i no entenem com na Dolça, la nostra tutora, pot arreglar-se-les tota sola amb tant de nins i nines, són la classe més moguda de tota Primària i no sempre tenen un mestre de suport.

En relació als nins i nines amb alguna Necesitat Específica de Suport Educatiu, puc dir que n'hi ha molt poquets. Només un nin molt mogut i que presenta TDAH i un altre nin que és d'incorporació tardana, al que li costa bastant expressar-se en llengua catalana però que tot i així, se'n desfà bastant bé.

La AL del centre sovint fa algunes classes amb ell però sempre fora de l'aula... Per exemple, el que hem fet nosaltres amb aquest nin, és fer-li un ACI. 

Per una altra banda, us vull parlar d'un nin que encara que no sigui considerat alumne amb alguna NEE, el van operar fa vuit setmanes i fins el passat 21 de maig va haver de anar amb cadira de rodes perquè portava les dues cames enguixades.

El fet de ser-hi nosaltres, els dos practicants, li ha anat molt bé a la tutora ja que sinó, ella tota sola no hagués pogut estar sempre pendent del nin. Quan necessitava anar al bany, en Tomeu l'acompanyava. Si aixecava la mà perquè tenia un dubte, un dels dos el veia, si el llàpis li queia i moltíssimes coses més.

M'ha agradat poder ser al seu costat i ajudar-lo, a ell i a qualsevol altre. Penso que és gratificant veure com gràcies a tu l'altre es sent millor o aprèn alguna cosa que al matí, quan s'ha aixecat del llit, encara no sabia.





Dons, el passat 21 de maig vam fer una mini festa per a celebrar que aquest nin ja no duia el guix i ens va portar galletes i un dibuix per a tots i a totes.

Espero que els pocs dies de pràctiques que queden siguin encara millors, poder exprimir tot el que na Dolça ens ensenya i també conèixer cada dia una mica més la realitat que es viu a dins les aules i dins el centre en general.

Fins aviat,

Marta.

Resoldre confictes, tan o més important que saber resoldre un problema.

Bon vespre amics!

Avui dedico aquesta entrada a parlar sobre la importància de saber actuar de forma correcta a l'hora  de la   resolució de conflictes que poden sorgir al llarg del dia, ja sigui dins l'aula, a l'hora del pati o fins i tot a mejador.

En aquest període de pràctiques me n'he adonat que la manera d'actuar de la nostra tutora davant un problema, es totalment contrària a la que durant els meus anys d'escolaritat he vist fer en la meva Etapa Primària. I es que, sempre que passava alguna cosa treien de l'aula als implicats amb el problema i sense que la resta del grup ho veiés, els renyaven i els castigaven al passadís o a parlar amb el director o cap d'estudis.

Dons, a l'escola on estic ara, la tutora sempre prioritza arreglar un conflicte que avançar en explicar matèria. Per això, atura la classe i davant tota la resta del grup demana que se li expliqui el que ha passat, qui ha dit què, fet què, etc. Aquesta és una manera de que tothom se'n adoni del que està bé i el que no està bé. Després, se li demana a l'alumne que s'ha portat malament quin càstig es mereix i ells mateixos saber ser justos i autocastigar-se, penso que això també està molt bé.

La mestra els ensenya per exemple, que una broma no és una broma si l'altra persona no riu amb nosaltres, no es poden arreglar les coses dient que era una broma. A més, també els recorda una cosa que van fer l'any passat sobre les paraules dolces. Ells saben amb quines paraules o to de veu han de demanar disculpes. Per tant, penso que és així com s'ha d'actuar davant un problema, sense amagar-lo als demés, debatint el que ha ocorregut davant tots els nins i nines, i decidir entre tots què es pot fer per millorar el que ha passat i quines són les conseqüències que es mereixen els que no ho han fet be.

A l'escola, no només s'ha d'ensenyar a sumar, restar, llegir o escriure; per damunt de tot els nins són PERSONES. Personetes que en un futur hauran de saber comportar-se i conviure amb la resta de la societat. Per aquest motiu, considero molt important treballar tot el tema de valors a l'aula, ensenyar als alumnes a ser persones i a saber fugir d'una situació de conflicte sense acudir a la violència.

Està en les nostres mans, els mestres, fomentar que a les aules hi predomini l'harmonia.

Padrins Lectors

Llegir sense reflexionar és com menjar sense digerir.

Avui us palaré sobre els Padrins Lectors.

Aquesta proposta consisteix en que, una vegada a la setmana, en el nostre cas, els alumnes de 5è de primària venen a les aules de 2n i, en grups petits (grups de dos o tres nins) treballen una lectura o text.

D'aquesta manera es fomenta la compresió lectora a un nivell més "entre iguals", d'alumne a alumne. És una forma diferent d'aprendre a entendre a llegir un text i no només llegir per llegir sense reflexionar el contingut... ja que, llegir sense relefionar és com menjar sense digerir. 

Per tant, els padrins lectors, són els encarregats de mostrar als més petits les diferents tècniques o pautes per a poder treballar un text de la millor manera possible i així digerir el contingut.

Aquesta setmana ha estat la darrera setmana que s'ha dut a terme i la setmana vinent els alumnes seran evaluats i, per a saber si la proposta ha tengut bons resultats, se'ls passarà a cada alumne una mena de qüestionari que ja se'ls va passar a principi de curs, on hi ha una sèrie de texts de diferents tipologies textuals i hauran de contestar preguntes de vertader o fals o triar d'entre algunes opcions de resposta.

Llavors, es podra comparar el resultat dels qüestionaris abans de treballar textos amb els padrins lectors i l'evolució dels alumnes després d'haver fet feina aquests mesos amb la companyia dels alumnes de 5è.

Fins una altra i a llegir tothom!

BERENAM DE LA LLETUGA DEL NOSTRE HORT!

Hola a tots i a totes!

Aquesta setmana l'hora de berenar ha estat una mica especial... Per què? Dons perquè els nins i nines de 1r fins a 4t de Primària que voluntàriament han volgut, han participat a una berenada d'ensalada.

En Tomeu i jo vam ser els encarregats de preparar-ho tot, juntament amb el tutor de 3r, que és qui s'encarrega principalment de l'hort. Els alumnes de 3r han fet la collita de les lletugues, que n'hi havia de tres tipus: romana, trocadero i rissada fulla de roure. Nosaltres les hem rentades, eixugades i trossejades. Després, a l'hora de trempar-la hi hem posat oli d'oliva i sal. També hi hem afegit trossets de tomàtiga.

Tot ha estat molt fàcil i l'esnsalada ha estat exquisita!

Aquests són alguns comentaris d'alguns nins i nines:

- A mi m'ha agradat molt la lletuga. Trob que tenir un hort a l'escola està molt bé i aprofitar un dia a l'any per menjar lletuga està molt bé.

- M'ha encantat berenar d'ensalada; esper que es torni a repetir.

- M'ha encantat l'ensalada i la tomàtiga.

- M'ha agradat, podria ser d'un restaurant famós.

- Tot ha estat molt bó.


Això és tot per avui, fins una altra companys i no oblideu a menjar saludable!

Aprenem junts

Bon dia!

Avui voldria compartir amb vosaltres que, finalment, aquesta setmana ja ens han dit que els dos practicants del centre estarem junts a la classe de 2n. Per a mi no suposa cap problema ja que em duc molt bé amb el meu company, a més, a la classe són 25 alumnes i sempre va bé ser més per a poder ajudar-los a tots. La mestra de segon ens ha dit que ella està encantada, i que pensa que el millor per a nosaltres és quedar amb ella en vers de amb la sustituta de primer que desconeix el centre, la rutina, els alumnes, etc.

Fins abans de les vacances de Pasco, el que feiem era que cada dia un anava a la classe de primer i l'altra a la classe de segon. Això també ha estat positiu per a nosaltres perquè ens ha permès veure les diferències que hi ha entre els alumnes encara que només hi hagi un any de diferència. Per una altra banda, encara que ara anem sempre amb la tutora de segon no deixarem de tenir contacte amb els nins i nines de primer ja que, la tutora de segon dóna suport a alguns moments en que els alumnes de segon tenen agnatures amb els ssiespecialistes (anglès o educació física).

Avui ens ha dit que aquesta setmana ja podem commençar a explicar les classes nosaltres, encara que la tutora també fará aportacions. A la classe no es treballa per projectes, per tant, ens hem dividit les assignatures entre tots dos. L'altre practicant, en Tomeu, explicará els dos següents temes de matemátiques i coneixement del mei, les assignatures que hauré de prepar jo seran català i plàstica.

Cada dia fa més ganes aixecar-se i anar cap a l'escola!

Fins una altra :)

Ens visiten les millors cuineres del poble.

En aquests dies propers a les vacances de Pasco... què millor que preparar uns bons crespells?

Avui ens han vengut a visitar a l'escola algunes mares i un parell de padrines o dones de l'Associació de Mestresses de Casa, molt conegudes al poble. Han mostrat a tots els alumnes de primer cicle com es fan els crespells, quins són els seus ingredients i com es fa la pasta.

Cada alumne ha portat de casa un devantal, un rodillo i alguns motlles per a fer els crespells i, a les 11 ens hem juntat la classe de primer i la classe de segon al menjador per a fer de cuiners. 

M'ha agradat veure les ganes que tenien els nins de començar a fer crespells i lo atents que estaven quan se'ls explicava què s'havia de posar dins la ribella per a fer la pasta dels crespells.

Alhora, les padrines i mares, també han col·laborat moltíssim i es notava que elles també disfrutaven d'ensenyar als petits.

Penso que està molt bé que les famílies entrin a l'escola per fer activitats, que col·laborin i que vegin com disfruten els seus fills del que es fa a l'escola.

Pel que fa als crespells, no puc dir si han estat bons o no perquè després d'estar amb ells fent-los he de dir que les ganes de tastar-los han fuit. Es podria dir que a l'hora de fer els crespells els nins s'hi han deixat la pell, hi han posat totes les ganes i qui sap si dins la pasta s'hi hagi ficat alguna cosa més que ou, farina o suc de taronja... El que sí féien és molta bona olor ! 

.

Step by step

El dia d'avui ha començat amb una presentació a totes les classes de l'escola, des de primer d'Infantil fins a sisè de Primària. El director de l'escola ens ha presentat als dos practicants, d'aquesta manera els nins i nines ja no es demanarien qui som o què hi feim a l'escola.

Ha estat quan érem a la classe de tercer que he pogut escolar el millor bon dia de tots...

- Hola bon dia, com va? 

Havia estat na Maria, amb el seu comunicador ens desitjava un bon dia, igual que qualsevol altre alumne de l'aula. La Síndrome de Rett no li permet parlar ni comunicar-se com la resta de companys però gràcies a aquest comunicador ens pot trasmetre alguna coseta. Més tard, a l'hora del pati li he demanat més informació a la mestra de suport que sempre està amb ella i m'ha dit que sovint no es sap ben cert si na Maria fa servir el comunicador amb una intenció o simplement perquè s'ha acostumat a fer-lo anar en segons quins moments del dia. Però sigui el que sigui, és un gran avanç.

Aquests comunicadors són molt cars, és per això que els alumnes de l'escola també van col·laborar per a que na Maria pogués tenir el luxe de comprar-se aquest aparell. Gràcies als dobers obtinguts amb els berenars solidaris de l'escola, es va ajudar a la família de na Maria a poder aconseguir tenir el comunicador.

M'ha agradat molt viure aquest moment on na Maria ha intervingut dins la conversa amb el seu bon dia, ja que durant el Grau ens havien parlat de l'existènia d'aquests comunicadors però el fet de veure-ho en directe m'ha posat la pell de gallina.

Avui també he estat amb na Bel, la tutora de primer. I he pogut tenir l'oportunitat de veure com feien una tasca que s'anomena, padrins lectors, els alumnes de sisè han vengut a la classe per fer activitats relacionades amb els poemes, amb els de primer.

Més tard, na Bel m'ha recomanat alguns recursos que podrien ser interessant tenint en compte que faig aquesta menció, es tracta d'uns llibres que parlen sobre alungs casos concrets d'alumnes NESE.

- Criatures d'un altre planeta

- El curiós incident del gos a mitjanit

- El teu nom és Olga

AVUI FEIM VAGA!

Que ningú es cansi de lluitar pels drets que ens mereixem, a mans plegades no s'arriba enlloc.

LA CAPSA DE LA VIDA

I tu... quantes coses ficaries dins una capsa per explicar la teva vida?

La Capsa de la Vida és una proposta que el grup classe de segon de primària està fent des d'Octubre. Cada dimarts, li toca a un nin o nina portar a classe la seva Capsa de la Vida per mostrar-la als companys.

Cadascú la decora com més li agrada. Aferrant ferratines, forrant-la d'un paper especial, pintant-la de colors, fent-li dibuixos, etc. Les capses de la vida que he vist fins ara són una passada! 

Llavors, el nin o la nina es col·loca davant tots els seus companys i va mostrant tot el que ha ficat dins la capsa, des de les sabates de quan eren més petits, fins a iPads mini, els peluxos amb els que dormen o dormien, les seves juguetes preferides, camisetes d'equips de futbol preferits, instruments de música que saben tocar, imatges de la família i animals, etc.

Aquest idea permet que els alumnes comencin des de ben petits a treballar la comunicació oral. Els nins es senten protagonistes, són el centre d'atenció i saben que tots estaran pendents del que diuen o mostren, això els hi agrada moltíssim. D'aquesta manera, els més tímids comencen a perdre la vergonya de parlar en públic i, en cursos posteriors tendran menys dificultats per a realitzar, per exemple, una exposició oral.

Per una altra banda, a la classe hi ha diversos alumnes de nacionalitat anglesa i aquesta activitat els hi ajuda a agafar més fluidessa amb la llengua catalana. A més, observant el que conten els alumnes o les imatges que mostren dels seus familiars també permet als mestres conèixer una mica més sobre l'àmbit familiar de l'alumne.

Cal destacar que el mestre d'educació física, cada dimarts a primera hora ve a fer un suport a l'aula. Fa una fotografia de l'alumne amb la capsa i una altra amb el seu objecte preferit. Ell s'encarrega d' escriure a un fol tot el que conta els alumne, més tard ho passa a ordenador. Després, aferra a una cartolina la les fotografies del nin o nina i a una altra el fol amb l'escrit de tot el que ha contat.

Les finestres de l'aula han quedat precioses, hem aferrat unes cartolines amb l'escrit del que van dir el dia que van presentar la capsa de la vida i a més, dues fotografies d'ells. Els pares i mares aquests matins llegien les capses de la vida i se'ls veia contents a ells també, perquè, en aquesta activitat les famílies també hi han participat per ajudar als seus nins a preparar-ho tot.

Això és tot per avui, fins una altra i no us canseu d'omplir la vostra capsa de la vida d'experiències, tots duim una motxilla a l'esquena...

COMENÇA LO BÓ!

A la fi ha arribat...

Avui crec que ha estat uns dels dies més desitjats per a tots els que feim el Grau en Educació Primària., el primer dia de Pràctiques. Sen's obre una porta cap a un nou camí per a recórrer i aprendre en cada passa que facem.

Sempre he pensat que els nins aprenen fent, que els continguts teòrics són necessaris però que el més important és posar aquests continguts en pràctica i trobar un significat funcional a allò que s'està aprenent. Llavors, de la mateixa manera que un infant quan aprèn a llegir o a escriure necessita posar-ho en pràctica, equivocar-se i aprendre dels possibles errors, nosaltres també necessitam posar en pràctica allò que sabem i aprendre fent el que en un futur, si tot va bé, serem. Es a dir, aprendre a ser mestres fent de mestres.

Semblava que no havia d'arribar mai, que encara era prest per pensar en aquest dia, que lo bo es feia esperar... i de sobte, ja hi som!

Trepitjar l'escola, conèixer de primera mà la realitat que hi ha dins les aules i, sobretot, estar en contacte amb els nins i nines, tutora i altres mestres o personal de l'escola ha estat genial.

El centre a on vaig a fer les pràctiques és el Ceip Mestre Guillemet, a Santa Eugènia.

Vaig elegir aquest centre perquè encara que no sigui taujana conec bastant bé el poble i em feia ganes conèixer-lo des de l'àmbit educatiu. Sóc de Palma però des de ben petita venc a passar els caps de setmana, vacances de Nadal, Pasco, etc i tot l'estiu a Santa Eugènia.

Al centre, som dos practicants, en Tomeu (que ja el coneixia perquè vaig coincidir amb ell a primer curs) i jo. Encara no sabem si anirem tots dos junts dins la mateixa aula, ja que la mestra de primer de primària, na Bel, d'aquí poc serà mare i no podríem quedar amb el sustitut o sustituta amb els nins i nines. Llavors, estam pendents de saber quina és la solució encara que el més probable és que anem tots dos a la classe de segon de primària, amb na Dolça, la tutora.

Quan hem arribat, la secretària del centre ens ha mostrat una mica les instal·lacions i així com anaven arribant mestres ens anavem presentant. Són tots molt oberts i ens han rebut amb molt entusiasme. El director, en Toni, ens ha explicat una mica els punts més forts de la PGA i ens ha comentat que el PEC està en procés de reelaboració.

Les bases del centre es fonamenten de quatre grans pilars:

- Centre Solidari.

- Respecte per el Medi Ambient.

- Escola Inclusiva.

- Respecte per les tradicions i arrels de la Llengua Catalana, etc.

Cada pilar té uns projectes i objectius establerts que es duen a terme al llarg del curs.

Pel que fa a l'assignatura, al centre hi trobem un cas d'una alumna que pateix una malaltia anomenada Síndrome de Rett. La nina està a segon cicle i amb ella tot el temps hi està una mestra de suport. 

Els beneficis que s'obtenen de les activitats Solidàries que realitza el centre van destinaces a Associacions per a ajudar a aquesta malaltia i també a altres Associacions.

Esper amb moltes ganes disfrutar d'aquest període de Pràctiques i, des del primer dia, no dubt que ho disfrutaré!

Marta.

ENS CONEIXEM BÉ

Hola a tots i a totes, per tal de que em conegueu una mica més aquí teniu un parell de punts que em caracteritzen:

• Em dic Marta Oliver Llabrés.
• M’agrada que m’anomenin Marta.
• Tinc 20 anys.
• La principal qualitat que tinc és que soc una persona empàtica.
• El principal defecte que tinc és que sóc bastant lenta l'hora de prendre de decissions degut a la inseguretat.
• Allò que més m’agrada dels altres es la naturalitat, les rialles.
• Allò que menys m’agrada dels altres és que em diguin mentides.
• Penso que sóc bona en competència artística i creativa.
• Penso que sóc dolenta en cuinar.
• La meva afició favorita és dibuixar, sortir amb els amics i abans jugava a bàsquet.
• He escollit aquesta menció perquè des de sempre m'ha cridat l'atenció l'educació especial. Amb el nou pla Bologna s'eliminà la possibilitat de fer la carrera d'Educació Especial, per tant vaig elegir fer el Grau en Educació Primària i més tard triar aquesta menció per a poder especialitzar-me. A més, fent de monitora de temps lliure, vaig tenir l'oportunitat de conèixer i tractar una mica amb nins amb alguna necessitat educativa especial (Autisme i Síndrome de Down) però no coneixia estratègies o recursos per a poder ajudar-los o saber tractar amb ells al cent per cent. L'any passat, les assignatures de Dificultats Específiques d'Aprenentatge i Educació Inclusiva, em van influenciar encara més i la meva curiositat i ganes per profunditzar en aquests temes augmentàren. Tenc clar que això és el que m'agrada i que el que et poden arribar a transmetre els  nins o nines és molt gran. Els pots ajudar a aprendre però al mateix temps aprens amb ells.
• M’agradaria treballar de mestra de suport o tutora.

Marta.