La veritat és que aquest darrer més ha estat tan genial que quasi no he tengut temps de dedicar-me al blog. Les setmanes m'han passat més ràpid que els dies i els dies a l'escola passaven més ràpid que els segons.
Aquestes darreres setmanes la tutora ens ha deixat fer les classes, hem preparat Power Points, hem cercat activitats interactives, els hem ajudat en allò que no entenien, hem corregit, hem jugat a l'hora del pati, ens han regalat pulseres, abraçades... En definitiva, hem experimentat!
A més, durant quatre dies la nostra tutora no va poder assistir a classe per motius personals i aquí fou on realment vam haver d'espavilar-nos. Perquè encara que vengués algun mestre per estar amb en Tomeu i jo, ens deien: Bé, voltros sabeu el que heu de fer, endavant. I la veritat, no va anar gens malament.
Suposo que el fet de ser dos practicants dins la mateixa aula, també és positiu, sobretot si ens duim bé. Quan un explicava, l'altre corregia o estava pendent d'aquells nins i nines que els hi costa més. Moltes vegades ens feim creus i no entenem com na Dolça, la nostra tutora, pot arreglar-se-les tota sola amb tant de nins i nines, són la classe més moguda de tota Primària i no sempre tenen un mestre de suport.
En relació als nins i nines amb alguna Necesitat Específica de Suport Educatiu, puc dir que n'hi ha molt poquets. Només un nin molt mogut i que presenta TDAH i un altre nin que és d'incorporació tardana, al que li costa bastant expressar-se en llengua catalana però que tot i així, se'n desfà bastant bé.
La AL del centre sovint fa algunes classes amb ell però sempre fora de l'aula... Per exemple, el que hem fet nosaltres amb aquest nin, és fer-li un ACI.
Per una altra banda, us vull parlar d'un nin que encara que no sigui considerat alumne amb alguna NEE, el van operar fa vuit setmanes i fins el passat 21 de maig va haver de anar amb cadira de rodes perquè portava les dues cames enguixades.
El fet de ser-hi nosaltres, els dos practicants, li ha anat molt bé a la tutora ja que sinó, ella tota sola no hagués pogut estar sempre pendent del nin. Quan necessitava anar al bany, en Tomeu l'acompanyava. Si aixecava la mà perquè tenia un dubte, un dels dos el veia, si el llàpis li queia i moltíssimes coses més.
M'ha agradat poder ser al seu costat i ajudar-lo, a ell i a qualsevol altre. Penso que és gratificant veure com gràcies a tu l'altre es sent millor o aprèn alguna cosa que al matí, quan s'ha aixecat del llit, encara no sabia.
Dons, el passat 21 de maig vam fer una mini festa per a celebrar que aquest nin ja no duia el guix i ens va portar galletes i un dibuix per a tots i a totes.
Espero que els pocs dies de pràctiques que queden siguin encara millors, poder exprimir tot el que na Dolça ens ensenya i també conèixer cada dia una mica més la realitat que es viu a dins les aules i dins el centre en general.
Fins aviat,
Marta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario