Una gran experiència

La veritat és que aquest darrer més ha estat tan genial que quasi no he tengut temps de dedicar-me al blog. Les setmanes m'han passat més ràpid que els dies i els dies a l'escola passaven més ràpid que els segons. 

Aquestes darreres setmanes la tutora ens ha deixat fer les classes, hem preparat Power Points, hem cercat activitats interactives, els hem ajudat en allò que no entenien, hem corregit, hem jugat a l'hora del pati, ens han regalat pulseres, abraçades... En definitiva, hem experimentat!

A més, durant quatre dies la nostra tutora no va poder assistir a classe per motius personals i aquí fou on realment vam haver d'espavilar-nos. Perquè encara que vengués algun mestre per estar amb en Tomeu i jo, ens deien: Bé, voltros sabeu el que heu de fer, endavant. I la veritat, no va anar gens malament.

Suposo que el fet de ser dos practicants dins la mateixa aula, també és positiu, sobretot si ens duim bé. Quan un explicava, l'altre corregia o estava pendent d'aquells nins i nines que els hi costa més.  Moltes vegades ens feim creus i no entenem com na Dolça, la nostra tutora, pot arreglar-se-les tota sola amb tant de nins i nines, són la classe més moguda de tota Primària i no sempre tenen un mestre de suport.

En relació als nins i nines amb alguna Necesitat Específica de Suport Educatiu, puc dir que n'hi ha molt poquets. Només un nin molt mogut i que presenta TDAH i un altre nin que és d'incorporació tardana, al que li costa bastant expressar-se en llengua catalana però que tot i així, se'n desfà bastant bé.

La AL del centre sovint fa algunes classes amb ell però sempre fora de l'aula... Per exemple, el que hem fet nosaltres amb aquest nin, és fer-li un ACI. 

Per una altra banda, us vull parlar d'un nin que encara que no sigui considerat alumne amb alguna NEE, el van operar fa vuit setmanes i fins el passat 21 de maig va haver de anar amb cadira de rodes perquè portava les dues cames enguixades.

El fet de ser-hi nosaltres, els dos practicants, li ha anat molt bé a la tutora ja que sinó, ella tota sola no hagués pogut estar sempre pendent del nin. Quan necessitava anar al bany, en Tomeu l'acompanyava. Si aixecava la mà perquè tenia un dubte, un dels dos el veia, si el llàpis li queia i moltíssimes coses més.

M'ha agradat poder ser al seu costat i ajudar-lo, a ell i a qualsevol altre. Penso que és gratificant veure com gràcies a tu l'altre es sent millor o aprèn alguna cosa que al matí, quan s'ha aixecat del llit, encara no sabia.





Dons, el passat 21 de maig vam fer una mini festa per a celebrar que aquest nin ja no duia el guix i ens va portar galletes i un dibuix per a tots i a totes.

Espero que els pocs dies de pràctiques que queden siguin encara millors, poder exprimir tot el que na Dolça ens ensenya i també conèixer cada dia una mica més la realitat que es viu a dins les aules i dins el centre en general.

Fins aviat,

Marta.

Resoldre confictes, tan o més important que saber resoldre un problema.

Bon vespre amics!

Avui dedico aquesta entrada a parlar sobre la importància de saber actuar de forma correcta a l'hora  de la   resolució de conflictes que poden sorgir al llarg del dia, ja sigui dins l'aula, a l'hora del pati o fins i tot a mejador.

En aquest període de pràctiques me n'he adonat que la manera d'actuar de la nostra tutora davant un problema, es totalment contrària a la que durant els meus anys d'escolaritat he vist fer en la meva Etapa Primària. I es que, sempre que passava alguna cosa treien de l'aula als implicats amb el problema i sense que la resta del grup ho veiés, els renyaven i els castigaven al passadís o a parlar amb el director o cap d'estudis.

Dons, a l'escola on estic ara, la tutora sempre prioritza arreglar un conflicte que avançar en explicar matèria. Per això, atura la classe i davant tota la resta del grup demana que se li expliqui el que ha passat, qui ha dit què, fet què, etc. Aquesta és una manera de que tothom se'n adoni del que està bé i el que no està bé. Després, se li demana a l'alumne que s'ha portat malament quin càstig es mereix i ells mateixos saber ser justos i autocastigar-se, penso que això també està molt bé.

La mestra els ensenya per exemple, que una broma no és una broma si l'altra persona no riu amb nosaltres, no es poden arreglar les coses dient que era una broma. A més, també els recorda una cosa que van fer l'any passat sobre les paraules dolces. Ells saben amb quines paraules o to de veu han de demanar disculpes. Per tant, penso que és així com s'ha d'actuar davant un problema, sense amagar-lo als demés, debatint el que ha ocorregut davant tots els nins i nines, i decidir entre tots què es pot fer per millorar el que ha passat i quines són les conseqüències que es mereixen els que no ho han fet be.

A l'escola, no només s'ha d'ensenyar a sumar, restar, llegir o escriure; per damunt de tot els nins són PERSONES. Personetes que en un futur hauran de saber comportar-se i conviure amb la resta de la societat. Per aquest motiu, considero molt important treballar tot el tema de valors a l'aula, ensenyar als alumnes a ser persones i a saber fugir d'una situació de conflicte sense acudir a la violència.

Està en les nostres mans, els mestres, fomentar que a les aules hi predomini l'harmonia.