Ens visiten les millors cuineres del poble.

En aquests dies propers a les vacances de Pasco... què millor que preparar uns bons crespells?

Avui ens han vengut a visitar a l'escola algunes mares i un parell de padrines o dones de l'Associació de Mestresses de Casa, molt conegudes al poble. Han mostrat a tots els alumnes de primer cicle com es fan els crespells, quins són els seus ingredients i com es fa la pasta.

Cada alumne ha portat de casa un devantal, un rodillo i alguns motlles per a fer els crespells i, a les 11 ens hem juntat la classe de primer i la classe de segon al menjador per a fer de cuiners. 

M'ha agradat veure les ganes que tenien els nins de començar a fer crespells i lo atents que estaven quan se'ls explicava què s'havia de posar dins la ribella per a fer la pasta dels crespells.

Alhora, les padrines i mares, també han col·laborat moltíssim i es notava que elles també disfrutaven d'ensenyar als petits.

Penso que està molt bé que les famílies entrin a l'escola per fer activitats, que col·laborin i que vegin com disfruten els seus fills del que es fa a l'escola.

Pel que fa als crespells, no puc dir si han estat bons o no perquè després d'estar amb ells fent-los he de dir que les ganes de tastar-los han fuit. Es podria dir que a l'hora de fer els crespells els nins s'hi han deixat la pell, hi han posat totes les ganes i qui sap si dins la pasta s'hi hagi ficat alguna cosa més que ou, farina o suc de taronja... El que sí féien és molta bona olor ! 

.

Step by step

El dia d'avui ha començat amb una presentació a totes les classes de l'escola, des de primer d'Infantil fins a sisè de Primària. El director de l'escola ens ha presentat als dos practicants, d'aquesta manera els nins i nines ja no es demanarien qui som o què hi feim a l'escola.

Ha estat quan érem a la classe de tercer que he pogut escolar el millor bon dia de tots...

- Hola bon dia, com va? 

Havia estat na Maria, amb el seu comunicador ens desitjava un bon dia, igual que qualsevol altre alumne de l'aula. La Síndrome de Rett no li permet parlar ni comunicar-se com la resta de companys però gràcies a aquest comunicador ens pot trasmetre alguna coseta. Més tard, a l'hora del pati li he demanat més informació a la mestra de suport que sempre està amb ella i m'ha dit que sovint no es sap ben cert si na Maria fa servir el comunicador amb una intenció o simplement perquè s'ha acostumat a fer-lo anar en segons quins moments del dia. Però sigui el que sigui, és un gran avanç.

Aquests comunicadors són molt cars, és per això que els alumnes de l'escola també van col·laborar per a que na Maria pogués tenir el luxe de comprar-se aquest aparell. Gràcies als dobers obtinguts amb els berenars solidaris de l'escola, es va ajudar a la família de na Maria a poder aconseguir tenir el comunicador.

M'ha agradat molt viure aquest moment on na Maria ha intervingut dins la conversa amb el seu bon dia, ja que durant el Grau ens havien parlat de l'existènia d'aquests comunicadors però el fet de veure-ho en directe m'ha posat la pell de gallina.

Avui també he estat amb na Bel, la tutora de primer. I he pogut tenir l'oportunitat de veure com feien una tasca que s'anomena, padrins lectors, els alumnes de sisè han vengut a la classe per fer activitats relacionades amb els poemes, amb els de primer.

Més tard, na Bel m'ha recomanat alguns recursos que podrien ser interessant tenint en compte que faig aquesta menció, es tracta d'uns llibres que parlen sobre alungs casos concrets d'alumnes NESE.

- Criatures d'un altre planeta

- El curiós incident del gos a mitjanit

- El teu nom és Olga

AVUI FEIM VAGA!

Que ningú es cansi de lluitar pels drets que ens mereixem, a mans plegades no s'arriba enlloc.

LA CAPSA DE LA VIDA

I tu... quantes coses ficaries dins una capsa per explicar la teva vida?

La Capsa de la Vida és una proposta que el grup classe de segon de primària està fent des d'Octubre. Cada dimarts, li toca a un nin o nina portar a classe la seva Capsa de la Vida per mostrar-la als companys.

Cadascú la decora com més li agrada. Aferrant ferratines, forrant-la d'un paper especial, pintant-la de colors, fent-li dibuixos, etc. Les capses de la vida que he vist fins ara són una passada! 

Llavors, el nin o la nina es col·loca davant tots els seus companys i va mostrant tot el que ha ficat dins la capsa, des de les sabates de quan eren més petits, fins a iPads mini, els peluxos amb els que dormen o dormien, les seves juguetes preferides, camisetes d'equips de futbol preferits, instruments de música que saben tocar, imatges de la família i animals, etc.

Aquest idea permet que els alumnes comencin des de ben petits a treballar la comunicació oral. Els nins es senten protagonistes, són el centre d'atenció i saben que tots estaran pendents del que diuen o mostren, això els hi agrada moltíssim. D'aquesta manera, els més tímids comencen a perdre la vergonya de parlar en públic i, en cursos posteriors tendran menys dificultats per a realitzar, per exemple, una exposició oral.

Per una altra banda, a la classe hi ha diversos alumnes de nacionalitat anglesa i aquesta activitat els hi ajuda a agafar més fluidessa amb la llengua catalana. A més, observant el que conten els alumnes o les imatges que mostren dels seus familiars també permet als mestres conèixer una mica més sobre l'àmbit familiar de l'alumne.

Cal destacar que el mestre d'educació física, cada dimarts a primera hora ve a fer un suport a l'aula. Fa una fotografia de l'alumne amb la capsa i una altra amb el seu objecte preferit. Ell s'encarrega d' escriure a un fol tot el que conta els alumne, més tard ho passa a ordenador. Després, aferra a una cartolina la les fotografies del nin o nina i a una altra el fol amb l'escrit de tot el que ha contat.

Les finestres de l'aula han quedat precioses, hem aferrat unes cartolines amb l'escrit del que van dir el dia que van presentar la capsa de la vida i a més, dues fotografies d'ells. Els pares i mares aquests matins llegien les capses de la vida i se'ls veia contents a ells també, perquè, en aquesta activitat les famílies també hi han participat per ajudar als seus nins a preparar-ho tot.

Això és tot per avui, fins una altra i no us canseu d'omplir la vostra capsa de la vida d'experiències, tots duim una motxilla a l'esquena...

COMENÇA LO BÓ!

A la fi ha arribat...

Avui crec que ha estat uns dels dies més desitjats per a tots els que feim el Grau en Educació Primària., el primer dia de Pràctiques. Sen's obre una porta cap a un nou camí per a recórrer i aprendre en cada passa que facem.

Sempre he pensat que els nins aprenen fent, que els continguts teòrics són necessaris però que el més important és posar aquests continguts en pràctica i trobar un significat funcional a allò que s'està aprenent. Llavors, de la mateixa manera que un infant quan aprèn a llegir o a escriure necessita posar-ho en pràctica, equivocar-se i aprendre dels possibles errors, nosaltres també necessitam posar en pràctica allò que sabem i aprendre fent el que en un futur, si tot va bé, serem. Es a dir, aprendre a ser mestres fent de mestres.

Semblava que no havia d'arribar mai, que encara era prest per pensar en aquest dia, que lo bo es feia esperar... i de sobte, ja hi som!

Trepitjar l'escola, conèixer de primera mà la realitat que hi ha dins les aules i, sobretot, estar en contacte amb els nins i nines, tutora i altres mestres o personal de l'escola ha estat genial.

El centre a on vaig a fer les pràctiques és el Ceip Mestre Guillemet, a Santa Eugènia.

Vaig elegir aquest centre perquè encara que no sigui taujana conec bastant bé el poble i em feia ganes conèixer-lo des de l'àmbit educatiu. Sóc de Palma però des de ben petita venc a passar els caps de setmana, vacances de Nadal, Pasco, etc i tot l'estiu a Santa Eugènia.

Al centre, som dos practicants, en Tomeu (que ja el coneixia perquè vaig coincidir amb ell a primer curs) i jo. Encara no sabem si anirem tots dos junts dins la mateixa aula, ja que la mestra de primer de primària, na Bel, d'aquí poc serà mare i no podríem quedar amb el sustitut o sustituta amb els nins i nines. Llavors, estam pendents de saber quina és la solució encara que el més probable és que anem tots dos a la classe de segon de primària, amb na Dolça, la tutora.

Quan hem arribat, la secretària del centre ens ha mostrat una mica les instal·lacions i així com anaven arribant mestres ens anavem presentant. Són tots molt oberts i ens han rebut amb molt entusiasme. El director, en Toni, ens ha explicat una mica els punts més forts de la PGA i ens ha comentat que el PEC està en procés de reelaboració.

Les bases del centre es fonamenten de quatre grans pilars:

- Centre Solidari.

- Respecte per el Medi Ambient.

- Escola Inclusiva.

- Respecte per les tradicions i arrels de la Llengua Catalana, etc.

Cada pilar té uns projectes i objectius establerts que es duen a terme al llarg del curs.

Pel que fa a l'assignatura, al centre hi trobem un cas d'una alumna que pateix una malaltia anomenada Síndrome de Rett. La nina està a segon cicle i amb ella tot el temps hi està una mestra de suport. 

Els beneficis que s'obtenen de les activitats Solidàries que realitza el centre van destinaces a Associacions per a ajudar a aquesta malaltia i també a altres Associacions.

Esper amb moltes ganes disfrutar d'aquest període de Pràctiques i, des del primer dia, no dubt que ho disfrutaré!

Marta.

ENS CONEIXEM BÉ

Hola a tots i a totes, per tal de que em conegueu una mica més aquí teniu un parell de punts que em caracteritzen:

• Em dic Marta Oliver Llabrés.
• M’agrada que m’anomenin Marta.
• Tinc 20 anys.
• La principal qualitat que tinc és que soc una persona empàtica.
• El principal defecte que tinc és que sóc bastant lenta l'hora de prendre de decissions degut a la inseguretat.
• Allò que més m’agrada dels altres es la naturalitat, les rialles.
• Allò que menys m’agrada dels altres és que em diguin mentides.
• Penso que sóc bona en competència artística i creativa.
• Penso que sóc dolenta en cuinar.
• La meva afició favorita és dibuixar, sortir amb els amics i abans jugava a bàsquet.
• He escollit aquesta menció perquè des de sempre m'ha cridat l'atenció l'educació especial. Amb el nou pla Bologna s'eliminà la possibilitat de fer la carrera d'Educació Especial, per tant vaig elegir fer el Grau en Educació Primària i més tard triar aquesta menció per a poder especialitzar-me. A més, fent de monitora de temps lliure, vaig tenir l'oportunitat de conèixer i tractar una mica amb nins amb alguna necessitat educativa especial (Autisme i Síndrome de Down) però no coneixia estratègies o recursos per a poder ajudar-los o saber tractar amb ells al cent per cent. L'any passat, les assignatures de Dificultats Específiques d'Aprenentatge i Educació Inclusiva, em van influenciar encara més i la meva curiositat i ganes per profunditzar en aquests temes augmentàren. Tenc clar que això és el que m'agrada i que el que et poden arribar a transmetre els  nins o nines és molt gran. Els pots ajudar a aprendre però al mateix temps aprens amb ells.
• M’agradaria treballar de mestra de suport o tutora.

Marta.